Il vento soffia e nevica la frasca,
e tu non torni ancora al tuo paese,
quando partisti, come son rimasta,
come l'aratro in mezzo alla maggese.

martedì 5 febbraio 2013

Lo specchio d'un istante di Paul Éluard

Edward Hopper*Soir bleu*1914
Dissipa la luce,
Mostra agli uomini le immagini slegate dell'apparenza,
Fa che gli uomini non possano distrarsi.
È duro come il sasso,
Il sasso informe,
Il sasso del moto e della vista
E tanto splende che falsa ogni maschera, ogni armatura.
Ciò che la mano ha preso sdegna persino di prender la 
                                               forma della mano,
Ciò che è stato capito più non esiste,
L'uccello s'è confuso col vento,
Il cielo con la sua verità,
L'uomo con la sua realtà.
***************
Le miroir d'un moment
Il dissipe le jour,
Il montre aux hommes les images déliées de l'apparence,
Il enlève aux hommes la possibilité de se distraire.
Il est dur comme la pierre,
La pierre informe,
La pierre du mouvement et de la vue,
Et son éclat est tel que toutes les armures, tous les masques 
                                                         en sont faussés.
Ce que la main a pris dédaigne même de prendre la forme 
                                                                de la main,
Ce qui a été compris n'existe plus,
L'oiseau s'est confondu avec le vent,
Le ciel avec sa vérité,
L'homme avec sa réalité.
(Trad. Franco Fortini)

2 commenti:

Rose ha detto...

Preferisco il miroir allo specchio, ha una radice diversa, ricorda l'ammirare, il rimirare, il miracolo.

Éluard è sempre gradito, e cos' Hopper. Grazie, Francesca.

Buon oggi (è già mercoledì).

Francesca Vicedomini ha detto...

..e proseguiamo con gli specchi, buon pomeriggio Rose, oggi dovrebbe essere partita Veronica...